Article publicat al diari Avui.
Carlos Zanón
Talavera ‘confidential’
James Ellroy va dient que és el millor escriptor de novel·la negra del món. I ho diu per dues raons: perquè ho és i perquè no ha llegit Julián Ibáñez. Si ho hagués fet, miraria a esquerra i a dreta abans d’obrir la boca. No passa res, Mr. Ellroy: la majoria d’autors espanyols de novel·la negra no resisteixen la comparació. Molts, en llegir Ibáñez, senten uns desitjos irrefrenables de tancar-se a casa i no tornar a sortir. I de rellegir Miss Marple i seguir veient CSI ad eternum. És lògic. Aquest autor veterà (Santander, 1940), parada obligatòria per al lector de novel·la etiqueta negra, és bo, molt bo. Insultantment bo.
Quan la pesca a la riba del riu Tajo l’hi permet, el senyor Ibáñez ens envia els seus llibres. Fidel a la cita, puntual, eficaç, dur, definitiu. Un món sòrdid, marginal, de carretera secundària, sense lliçons per aprendre ni temps per fer-ho. Entre trago y trago és un altre exercici d’estil, ofici i, uf, talent. De conèixer les regles del joc i d’esprémer-les. Les cartes són les mateixes de sempre però el crupier les barreja i les reparteix, ràpides i –com ha de ser– marcades. El seu llenguatge –personal, indiciari, versemblant, intransferible– propicia que et quedi la pols del voral a la gola. Que el gust del licor et cremi l’estómac. Que et mati el desig. Que el neó o els fars, les llanternes o les navalles a la foscor no t’impedeixin continuar caminant a cegues. No només sap construir un món, sinó que ho fa amb paraules i escenaris, diàlegs i forats narratius que semblen no deure res a ningú.
Successora de Pandora
L’argument d’Entre trago y trago? Gitana és la Pandora de polígon, du roba de mercadillo i els déus la deixen a l’extraradi de Talavera. Maza és l’amo d’un bar de carretera, s’encapritxa d’ella per al seu puticlub i la compra. Digna successora de totes les Pandores que en el món hi ha hagut, la noia genera calamitats, huracans i desastres aquí i allà. A més d’ella, híbrid de gat salvatge i dona, i del protagonista, esculpit amb pedra i benzina, grans secundaris. Gent que apareix en partides de cartes, bars amb persianes abaixades, negres anorèctiques servint copes, guàrdies civils traficant amb droga, tabac i carn humana. En fi, els ingredients eterns barrejats, servits i rebentats des de dins per un paio com Julián Ibáñez, pescador de canya i escriptor grandiós. Ellroy ha tingut sort. El riu Tajo no passa per Los Angeles.
¡corre la voz, soplón!
asociación brigada 21 